El fogatge és una imposició fiscal extraordinària aprovada per les Corts de Cervera de 1359, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Per poder recaptar l’impost del fogatge es disposen els fogatjaments, que són la relació de Focs distribuïts per localitats, termes i demarcacions. Els focs equivalen als caps de família.
L’objectiu dels fogatges és subvencionar despeses reials o bé cobrir càrregues públiques. Els fogatges són requerits a instàncies de la Cort General una vegada s’ha pactat el donatiu a recaptar.
Una vegada aprovat el donatiu per la majoria de vots dels representants de la Cort General, es crea una delegació formada per representants dels tres braços . Aquest organisme delegat és la Diputació del General , òrgan encarregat d’organitzar i administrar els impostos.
Una condició indispensable per fer efectiu el donatiu que s’havia establert en les Corts era disposar d’un recompte de focs o fogatjament que permetés establir entre quantes persones s’havia de distribuir l’obligació de pagament i quant havien de pagar. Els recomptes es feien a partir dels llistats dels caps de casa i a vegades d’antics fogatges. Els criteris d’inclusió o exclusió dels focs eren determinats per les Corts, però no sempre van ser els mateixos. Així, en alguns casos es van comptabilitzar com a focs els masos rònecs i deshabitats, i en d'altres en podien quedar exclosos els pobres, jueus, musulmans i mendicants .
Els fogatjaments podien contenir tant el recompte de focs general com el “per menut”, que era la llista nominal dels caps de casa registrats, on sovint també hi constava l’ofici i, si s’esqueia, si eren pobres o no, ja que algunes vegades se'ls podien aplicar reduccions. En el recompte de focs s’havia de determinar l’adscripció a algun dels braços, atès que cadascun d’ells pagava diferents taxes.
Tot i així, hi havia excepcions en l’adscripció als braços:
La imposició del fogatge l’establien les Corts i es podia fixar de dues maneres:
Un cop fixada la quantitat que cada ciutat, vila o lloc havia d’aportar, eren els seus consellers els encarregats de distribuir-la d’una manera més o menys proporcional entre els diferents focs mitjançant les talles, un impost que varia segons la riquesa de cada contribuent. Per valorar el patrimoni de cada foc i establir la quota que aquest havia de pagar en les talles, es nomenava una comissió d’estimadors , i la quantitat per ells determinada era recaptada pels collidors .
Alguns municipis disposaven d’altres vies per complementar la recaptació del donatiu, com el finançament d’una part d’aquest mitjançant préstecs a curt termini o la imposició d’impostos indirectes.