Els fogatges constitueixen una documentació essencial en les investigacions sobre el poblament medieval i modern. Gràcies al coneixement del seu funcionament i del tipus de dades que recullen, els investigadors poden establir una aproximació a la demografia catalana en el període en què es van realitzar els recomptes. Així, ens mostren que la població catalana entre els segles xiv i xvi era molt minsa tot i que trobem, pràcticament, les mateixes localitats que avui dia.
Problemàtica de les dades
Quan s’utilitzen les dades dels fogatges per a l’estudi de la demografia medieval i moderna, s’han de tenir en compte els següents elements:
- L’objectiu dels fogatges era fiscal i això fa que els recomptes de focs no siguin sempre ajustats a la realitat, ja que es podien modificar per equilibrar les quantitats a pagar.
- En el procés de realització dels fogatjaments es podia incórrer en frau, tot i que els juraments que s’exigien als elegits per les Corts i als representants de les viles tenien molta força en aquella època, i que les advertències de càstig també esdevenien una mesura dissuasòria.
- La inclusió o exclusió de diferents grups de població com els pobres, les ordes mendicants, els jueus, etcètera.
- En els fogatges no està determinat el nombre de membres de cada llar familiar. La majoria d’estudis contemplen una mitjana de quatre persones per foc, xifra considerada el màxim que el país podia alimentar fins al segle xviii.
- La diferència de criteri respecte a les unitats fogatjades. En alguns casos es parla de pobles i vegueries, i en altres, de bisbats i parròquies.