Els fogatges generals

En les fonts documentals que tracten el territori català durant el període que abasta des del segle xiv fins al xvi, trobem mencions a diferents fogatges i a recomptes de població realitzats en zones concretes. De tots aquests, només se n'han trobats alguns i, fins ara, només se n’han estudiat i transcrit uns pocs.

Les dades que presentem corresponen als fogatjaments de 1497, 1515 i 1553, que formen part dels fogatges generals convocats per les Corts Generals del Principat de Catalunya de 1358, 1360–1365, 1378, 1497, 1515 i 1553.

El 1358, la Cort General de Barcelona va concedir un donatiu al rei amb l’objectiu de sufragar els costos de l’anomenada Guerra dels Dos Peres . El fogatge va afectar els focs dels braços eclesiàstic i militar, però no les ciutats, viles o llocs del braç reial. En aquest fogatge es van comptabilitzar els focs cristians, jueus i musulmans i fins i tot els masos rònecs, però no els clergues i religiosos, ni els cavallers i els oficials reials.

En el recompte de dades no es va seguir un criteri gaire unitari. En alguns casos, la recollida de dades va ser extremadament rigorosa mentre que, en d’altres, va ser molt descuidada. Prova d’això són les referències trobades a negligències i fraus o les grans diferències amb el fogatge que es va realitzar dos anys després, en què pocs llocs mantenien les xifres.

Fonts documentals
1358

El 10 d’octubre de 1359 es va reunir a Cervera la Cort General de Catalunya, que va aprovar la concessió d’un donatiu de 144.000 lliures al rei per continuar finançant la guerra contra Castella. La concessió del subsidi va suposar la convocatòria d’un fogatge general a tot Catalunya, que es va portar a terme durant el 1360.

El recompte es va ordenar per vegueries i no hi van ser comptats els masos rònecs, els pobres, els clergues, els cavallers ni tampoc certs càrrecs públics.

Amb aquest fogatge comença una de les dècades amb més pressió fiscal de tota la baixa edat mitjana. El recompte de focs fet durant aquest fogatge va ser la base de fogatges posteriors. Sobre aquest de 1360 es van anar acumulant anotacions i correccions corresponents als canvis en les taxes per foc.

Fonts documentals
1360

El 1365 es va fer una revisió del nombre de focs en algunes ciutats, viles i llocs del braç reial. Aquesta revisió va ser feta amb els mateixos criteris que el fogatge de 1360, en el marc de les discussions entre els síndics del braç reial, per decidir quin impost s’havia de recaptar per finançar el donatiu que s’havia acordat en les sessions celebrades a Tortosa de les Corts de Barcelona-Lleida-Tortosa de 1364–1365.

En el fogatge de 1365, la majoria de les poblacions revisen el seu nombre de focs a la baixa, en alguns casos de manera espectacular, com Girona-Sant Feliu amb una reducció del 25%, o Manresa amb una del 33% respecte al recompte de focs anterior. La davallada en el nombre d’habitants podria estar relacionada amb el brot de pesta negra de 1362.

Fonts documentals
Revisió de 1365

El 1378, les Corts de Barcelona concedeixen un donatiu per finançar la guerra contra el duc Lluís I d’Anjou de França. En aquest fogatge es comptabilitzen només les cases habitades i en queden exclosos els musulmans, els jueus, els mendicants i aquells que tenen exempcions per privilegi o costum. El recompte es va fer per bisbats i diferenciant els focs per les jurisdiccions a les que pertanyien: reial, eclesiàstica i militar. En la còpia manuscrita que es conserva, s’hi troben anotacions posteriors a les de la data del recompte. Algunes d’aquestes notes van més enllà de 1408. Les dades provinents d’aquest fogatge, junt amb les del de 1360, són la base de la major part dels càlculs i estimacions fets sobre la població de la Catalunya baixmedieval.

Fonts documentals
1378

El fogatjament de 1497 va ser ordenat per les Corts celebrades a Tortosa el 1496 amb l’objectiu de sufragar la petició feta pel rei Ferran II d’armes i genets amb motiu de la guerra contra França . El recompte va ser fet per vegueries i s’hi va incloure la població musulmana que residia al Principat i que es trobava repartida entre divuit poblacions ubicades a les parts inferiors dels rius Ebre i Segre.

Les xifres d’aquest fogatge mostren una davallada de la població catalana respecte als anteriors recomptes realitzats durant el segle xiv. Aquesta disminució podria explicar-se a causa de la pesta negra i de la guerra civil catalana entre el rei Joan II i la Generalitat de Catalunya.

1497

El 1515 es van celebrar a Lleida les últimes Corts Generals del regnat de Ferran II, presidides per la seva segona muller, Germana de Foix, a causa de la delicada salut del rei. Es va ordenar un fogatjament amb l’objectiu de recaptar un donatiu destinat a pagar 400 homes d’armes que havien d’assegurar les fronteres dels territoris que la corona posseïa a Itàlia, arran de la guerra contra Francesc I de França.

El fogatjament va ser fet per vegueries.

1515

En les Corts Generals celebrades a Montsó el 1553 es va imposar un fogatge, l’últim dels quals es té noticia, amb l’objectiu d’ajudar a finançar la guerra contra França i la defensa contra els atacs turcs a la costa mediterrània.

Les dades d’aquest recompte mostren com la població catalana s’havia anat recuperant des del fogatge de 1497. Apareixen noves poblacions, però també en desapareixen algunes o bé es troben despoblades. El fogatjament de 1553 mostra una tendència creixent de la concentració de població a les ciutats.

El manuscrit que conté la transcripció d’aquest fogatjament està incomplet: hi falten les dades corresponents a la Val d’Aran i a la ciutat de Barcelona. Per aquest motiu els estudis que s’han realitzat sobre dades demogràfiques han utilitzat en el cas de la Val d’Aran les xifres d’un memorial fet a la zona el 1555, mentre que per a Barcelona s’ha fet servit la xifra del fogatge de 1515 o la d’un manuscrit de 1644.

1515